Aquesta és la professió de fe de l’antifilòsof. A l’escrit breu titulat El final de la filosofia i la tasca del pensar Heidegger hi exposa amb claredat un dels trets fonamentals i més constants del seu llarg i intens camí. Hi diu que el projecte filosòfic que va néixer a la Grècia clàssica s’acaba en el present, perquè la filosofia es dissol en les ciències particulars i en la tecnologia, i el que hem de pensar a partir d’ara no és filosofia, ja que no es tracta de formular alguna nova metafísica sinó de pensar en uns termes més radicals i sobris que no són ni racionals ni irracionals. L’antifilòsof troba que aquest diagnòstic és exacte. L’antifilòsof també és, com Nietzsche, massa vell, massa cremat, massa profund i massa jovial per tenir el mal gust de voler la «Veritat» a qualsevol preu. A l’antifilòsof també se li escapa el riure per sota el nas contemplant la munió d’esclaus de la «lògica» que es precipiten a venerar-la cegament sense ser capaços d’aplicar-la a fons amb conseqüència. Però, a diferència de Nietzsche i Heidegger, que desenvoluparen les idees pròpies fins més enllà dels antics paradigmes, l’antifilòsof s’esforça simplement per consumar el pas previ. La mort de la filosofia, que ja s’ha sentenciat, ha de ser, ara, executada. El camp d’acció de l’antifilòsof, per tant, no és la filosofia sinó la societat. L’antifilòsof està fart i cuit de veure que un zombie de nom «filosofia» segueix pul·lulant per les nostres institucions culturals i científiques i mitjans de comunicació, sense gaudir pròpiament de vida però sense trobar el repòs definitiu que escau als difunts. L’antifilòsof no pot suportar més veure que la humanitat no n’aprèn de la història de la filosofia, que les troballes sensacionals que han anat fent grans pensadors no s’incorporen a la cultura ni a la ciència sinó que s’obliden i es cobreixen de pols, que caiem una vegada i una altra en els errors de sempre, que mostrem una vegada i una altra la falta d’imaginació filosòfica més elemental, que patinem una vegada i una altra per la superfície sense seguir avançant pels camins profunds oberts pels grans exploradors de les idees, en definitiva, que en qüestions filosòfiques la societat no guanya experiència i que cadascú de nosaltres és, per dir-ho amb Albert Camus, altre cop el primer home. L’antifilòsof no pot suportar més aquesta òpera bufa dels que s’autocondecoren de «filòsof» i que, el que es diu pensar, no només no ho fan, sinó que ignoren que existeixi. L’antifilòsof no pot sofrir més la farsa d’aquells que, tenint la funció social de dur la filosofia al món, no difonen sinó banalitat, d’aquells que, tenint l’encàrrec de facilitar l’accés a les grans idees, només barren el pas. L’antifilòsof proclama: germans, eliminem conseqüentment la paraula «filosofia». El projecte ha arribat a la seva fi. La filosofia ha mort! Visca el pensar!
© 2005 Francesc Hervada i Sala